... Nou procés creatiu: amb Vorja Sánchez





hem començat un nou procés creatiu.
Un llibre que neix de la natura salvatge
i que recull formes i murmuris del seu món invisible.

Aviat més detalls 

***

hemos iniciado un nuevo proceso creativo.
Un libro que nace de la naturaleza salvaje y
que recoge formas y susurros de su mundo invisible.

Pronto más detalles.




Jardí d'esperança




He aprés a trobar l'esperança en aquest món escoltant l'ànima del meu fill, que és com mirar les flors. Cada una creix a la seva manera. Amb el seu cant interior. No invaeix l'altre, sinó que s'hi uneix per fer més ample i bonic el jardí.

Tant de bo el món que estem deixant a les nostres filles i fills i a tots els infants, estigui cada vegada més afinat amb els seus cors. Amb més amor, més veritat i més cura en les distàncies curtes... I amb el respecte de ser i deixar ser, com a forma silvestre de vida.

Ells ja tenen les mans barrejades amb la terra.
I en nosaltres està la desició de creure o no, en totes les llavors de l'avui.


He aprendido a encontrar la esperanza  en este mundo escuchando el alma de mi hijo. Que es como mirar las flores. Cada una crece a su manera. Siguiendo su grito interior. No invade a las otras... sinó que se une a ellas para hacer más amplio y bonito el jardín.

Ojalá que el mundo que estamos dejando para nuestra/os hija/os y toda/os la/os niña/os esté cada vez más afinado con sus corazones. Con más amor, verdad y cuidado en las distancias cortas. Y con el respeto de ser y dejar ser, como forma silvestre de vida.

Ellos ya tienen las manos mezcladas con la tierra. 
Y en nosotros queda la decisión de creer o no, en todas las semillas del hoy.

Crònica 23 d*abril 2017

Una vegada vaig compartir aquesta sensació: escriure també és transcriure la caiguda de tots els pètals. I crec que encaixa absolutament amb l'emoció que sento ara.
És molt preciós el que ha quedat d'aquests dies, a més de les vostres abraçades, 'somriurescompartits' i converses que, una a una, ho omplen tot (... ai família!... ai amics! ai persones tan especials que he conegut!). És molt preciós que el breu passeig que vaig fer amb la meva estimada editora, l'Elisabet Parés Albors Stendhal Books, entre parada i parada, encara ara em faci sentir 'casa'. O que encara escriure'm amb l'Ana Rosiñol, de Bateau Lune , vulgui dir no trobar paraules... tan sols compartir exclamacions i llums. O pensar en l*Stel•la i el Germán Machado de El Petit Tresor... i saber-nos encara volant junts sobre el drac alat. O sentir que ballo de la mà de la Gemma Capdevila Vinaja i la Joana Santamans perquè he pogut complir el somni de cocrear amb elles i la seva màgia. I que les editorials que van creure en nosaltres com a duets, Inês Castel-Branco Fragmenta Editorial i Editorial Comanegra, abracin els nostres fruits. I és molt preciós que entre tanta i tanta intensitat... hi hagi veus amigues com la Cristina Dalmau i el Vicente Pardo, la Pilar Sampietro Colom, la Sílvia Cantos ... que et donin espai als seus espectaculars programes de ràdio, et mirin als ulls i s'emocionin amb tu.
Però també, és una absoluta meravella tornar a les muntanyes, amb els pètals desbordant el pit i les mans... i que t'esperi el teu fill, protagonista de tota la llegenda... amb una rosa feta a mà desada, com a sorpresa, a la bústia de casa.
Vida: ets molt, molt, molt generosa amb mi. Gràcies per deixar-me viure'ls a TOTS i a tot. Foto @bateaulune* #Hoyesprimavera #Silencia #Ietdespertes