Gràcies, Tiflollibre...


L'organització del Festival Tiflollibre 2013 ens va convidar a l'Helena Miquel i a mi per recitar un extracte del nostre espectacle "El Bes a Klimt". Vam accedir-hi encantades... Era un honor que un acte creat des de la solidaritat i la tendresa més delicada, volgués comptar amb la nostra complicitat.


Les emocions creixien compartint-nos amb una organització càlida, un públic molt conscient, i els meravellosos companys d'escena que van recitar cants, poemes, contes i reflexions... :


(... Adolf Beltran, Andreu Rifé, Jaume Respall, Alicia García, Isabel Bonet Espriu, Maite Granell, Joan Martorell, Elena Gadel, Montserrat Carulla, Manel Martí, Rosa Sust ...)

Allà, junts, en aquell bell acte en benefici de l'Ass. de Discapacitats Visuals de Catalunya, vam integrar un únic paisatge. El de la veu de l'ànima. La mateixa que no requereix un esguard per sentir-se viva ni una previsible certesa per somiar. Es pot acariciar amb una lectura i es pot abraçar bressolant una cançó!

I allà, tots, vam imaginar i esdevenir. I gràcies a exemples com el de la Paquita (una dama cega i lluminosa que va interpretar perles dels Beatles resseguint les lletres amb els seus dits afinats), avui som una mica més lliures. I més valents!



***

La organización del Festival Tiflollibre 2013 nos invitó a Helena Miquel y a mi a recitar un extracto de nuestro espectáculo "El Bes a Klimt". Y nosotras accedimos encantadas... Era un honor que un acto creado desde la solidaridad y la ternura más delicada, quisiera contar con nuestra complicidad.


Las emociones crecían compartiéndonos con una organización cálida, un público muy consciente, y unos maravillosos compañeros de escena que recitaron cantos, poemas, cuentos y reflexiones... :


(... Adolf Beltran, Andreu Rifé, Jaume Respall, Alicia García, Isabel Bonet Espriu, Maite Granell, Joan Martorell, Elena Gadel, Montserrat Carulla, Manel Martí, Rosa Sust ...)

Allí, unidos, en aquel precioso acto en beneficio de la Ass. de Discapacitados Visuales de Cataluña, integramos un único paisaje. El de la voz del alma. La misma que no precisa de una mirada para sentirse viva ni de una previsible certeza para soñar. ¡Se puede acariciar con una lectura y se puede abrazar meciendo una canción!

Y allí, todos, imaginamos y fuimos. Y gracias a ejemplos como el de la Paquita (una dama ciega y luminosa que interpretó perlas de los Beatles leyendo las letras con sus dedos afinados), hoy somos un poco más libres. ¡Y más valientes!