"I et despertes..." i és Sant Jordi, "Y despiertas..."




La Joana Santamans i jo vam despertar-nos d'hora però vam viure el Sant Jordi 2015 amb la convicció de què estàvem somiant. A on comencen els ulls tancats i a on acaben els oberts? El corb ja ens ho havia dit: per tornar a casa amb la Rosabella calia trobar les vuit claus. Així que ens vam treure les "sabates" i ens vam deixar captivar per la llum d'un dia de llegenda... 

El recorregut, emmarcat des de les 12h fins les 21h, se'ns va omplir de serenitat i sorpreses. De vosaltres! Vam aprendre de cada inspiració que ens vau fer arribar a través de les vostres paraules, abraçades i mirades. I vam intentar respondre de la manera més visceral... Les dedicatòries, una a una, fluïen soles! La Joana va estampar 'petons' amb les seves "joguines": uns segells de fusta amb vida pròpia amb els que acompanya cada dedicatòria. Jo em vaig deixar endur pel xiuxiueig de les papallones per tal de filar-vos un missatge personal a cada un/a. De tant en tant, quan podíem, ens miràvem una a l'altra. I no calia la veu: el somriure se'ns barrejava. Ens sentiem al bell mig d'un bosc encantat!!! 


Potser per això el drac del "#Ietdespertes mentre les papallones filen", que sempre vola a prop, va decidir concedir-nos un nou desig en ple vol: quedar-nos una mica més, com a mínim una eternitat més, dins d'aquell present de màgia. 

I és que diuen que el dia '23' ja es va acabar. 
Però nosaltres, gràcies a tots vosaltres, el seguirem vivint per sempre. 

Gràcies, somiadors desperts... 
Gràcies família Comanegra! 
I gràcies Fàbrica Moritz, Laie CCCB, Llibreria Al•lots, LLibreria Documenta i La Casa del Llibre! pels NIUS.




Joana Santamans y yo vivimos el Sant Jordi 2015 con la convicción de que estábamos soñando. ¿Dónde empiezan los ojos cerrados y dónde acaban los abiertos? El cuervo ya nos lo había dicho: para volver a casa con Rosabella hacía falta encontrar las ocho llaves. Así que nos quitamos "los zapatos" y nos dejamos cautivar por la luz de un día de leyenda. 

El recorrido, enmarcado entre las 12h y las 21h, se nos llenó de serenidad y sorpresas. ¡De vosotros! Aprendimos de cada inspiración que nos hicistéis llegar a través de palabras, abrazos y miradas. E intentamos responder de la forma más visceral... ¡Las dedicatorias, una a una, fluían solas! Joana estampó en cada libro 'besos' a través de sus "juguetes": unos sellos de madera con vida propia con los que acompaña cada mensaje. Yo me dejé llevar por el susurro de las mariposas para conseguir hilarlos un escrito personal para cada una/o de vosotras/os. De vez en cuando, cuando podíamos, nos mirábamos una a la otra. Y no hacía falta la voz: la sonrisa se nos mezclaba. ¡¡Nos sentíamos en medio de un bosque encantado!! 


Tal vez por eso el dragón del "#Ydespiertas mientras hilan las mariposas", que siempre vuela cerca, nos concedió un nuevo deseo en pleno vuelo: quedarnos un poco más, como mínimo una eternidad, dentro de aquél presente de magia. 



Y es que dicen que el día "23" ya terminó. 
Pero nosotras, gracias a todos vosotros, lo seguiremos viviendo para siempre.

Gracias, soñadores despiertos ..
¡Gracias família Comanegra
Y gracias Fábrica Moritz, Laie CCCB, Librería Al·lots, Librería Documenta y La casa del Libro, por los NIDOS.


(Foto: Moritz*)