Crònica 23 d*abril 2017

Una vegada vaig compartir aquesta sensació: escriure també és transcriure la caiguda de tots els pètals. I crec que encaixa absolutament amb l'emoció que sento ara.
És molt preciós el que ha quedat d'aquests dies, a més de les vostres abraçades, 'somriurescompartits' i converses que, una a una, ho omplen tot (... ai família!... ai amics! ai persones tan especials que he conegut!). És molt preciós que el breu passeig que vaig fer amb la meva estimada editora, l'Elisabet Parés Albors Stendhal Books, entre parada i parada, encara ara em faci sentir 'casa'. O que encara escriure'm amb l'Ana Rosiñol, de Bateau Lune , vulgui dir no trobar paraules... tan sols compartir exclamacions i llums. O pensar en l*Stel•la i el Germán Machado de El Petit Tresor... i saber-nos encara volant junts sobre el drac alat. O sentir que ballo de la mà de la Gemma Capdevila Vinaja i la Joana Santamans perquè he pogut complir el somni de cocrear amb elles i la seva màgia. I que les editorials que van creure en nosaltres com a duets, Inês Castel-Branco Fragmenta Editorial i Editorial Comanegra, abracin els nostres fruits. I és molt preciós que entre tanta i tanta intensitat... hi hagi veus amigues com la Cristina Dalmau i el Vicente Pardo, la Pilar Sampietro Colom, la Sílvia Cantos ... que et donin espai als seus espectaculars programes de ràdio, et mirin als ulls i s'emocionin amb tu.
Però també, és una absoluta meravella tornar a les muntanyes, amb els pètals desbordant el pit i les mans... i que t'esperi el teu fill, protagonista de tota la llegenda... amb una rosa feta a mà desada, com a sorpresa, a la bústia de casa.
Vida: ets molt, molt, molt generosa amb mi. Gràcies per deixar-me viure'ls a TOTS i a tot. Foto @bateaulune* #Hoyesprimavera #Silencia #Ietdespertes