Jardí d'esperança




He aprés a trobar l'esperança en aquest món escoltant l'ànima del meu fill, que és com mirar les flors. Cada una creix a la seva manera. Amb el seu cant interior. No invaeix l'altre, sinó que s'hi uneix per fer més ample i bonic el jardí.

Tant de bo el món que estem deixant a les nostres filles i fills i a tots els infants, estigui cada vegada més afinat amb els seus cors. Amb més amor, més veritat i més cura en les distàncies curtes... I amb el respecte de ser i deixar ser, com a forma silvestre de vida.

Ells ja tenen les mans barrejades amb la terra.
I en nosaltres està la desició de creure o no, en totes les llavors de l'avui.


He aprendido a encontrar la esperanza  en este mundo escuchando el alma de mi hijo. Que es como mirar las flores. Cada una crece a su manera. Siguiendo su grito interior. No invade a las otras... sinó que se une a ellas para hacer más amplio y bonito el jardín.

Ojalá que el mundo que estamos dejando para nuestra/os hija/os y toda/os la/os niña/os esté cada vez más afinado con sus corazones. Con más amor, verdad y cuidado en las distancias cortas. Y con el respeto de ser y dejar ser, como forma silvestre de vida.

Ellos ya tienen las manos mezcladas con la tierra. 
Y en nosotros queda la decisión de creer o no, en todas las semillas del hoy.